Al Cafè Teatre de Reus

En termes futbolístics, jugar a casa, sempre infon un cert avantantge. En termes poètics, però, no sé si el paral·lelisme es pot aprofitar. La poesia no hauria de conèixer ni cases ni països ni res. La poesia sempre ha de ser un edifici de llibertat amb pisos de protecció més o menys oficial per aquells que vulguin aturar-se a escoltar.

Reus, dissabte passat dia 11 de juny, ens va acollir amb tot aquell catàleg de complicitats que només pots trobar als llocs que t'han fet. Molt més quan el local on vam dir-nos, passa per ser un d'aquells escenaris on es gestaren un grapat d'amistats les quals van tenir la gentilesa de venir-nos a veure i a agombolar-nos amb el seu repic de mans.

Continuem exposant-nos. El Nadim despenjant-se des de les cordes -mai contra les cordes- de la guitarra i jo deixant la veu als poemes que de mica en mica, van adquirint una personalitat pròpia, un navegar del tot autònom que ens fa sentir encara més satisfets.

Aconseguir que Amb les ungles enceses de la nit, esdevingui de mica en mica, de tots i cadascun dels que ho necessitin d'estar encesos per la fosca. Esgarrinxats de llibertat.

Un plaer, com sempre!

Actuació a Reus

Seguim amb la nostra voluntat que ningú no es quedi Amb les ungles enceses de la nit, encara que sigui una vegada a la vida.

El proper dissabte dia 11 de juny a les 19:30h serem a Reus, concretament al Cafè Teatre (C. Major, 15), una sala que en els darrers anys s'ha convertit en un aparador de referència al Camp de Tarragona per mostrar-hi tot tipus d'espectacles.

Com sempre, serà un veritable plaer poder comptar amb la vostra presència.

Us hi esperem!

Actuació a l'Horiginal

Ahir al vespre vam presentar Amb les ungles enceses de la nit a un lloc emblemàtic de l'escena poètica barcelonina: l'Horiginal (del seu bloc en pispo la foto).

Sempre és un plaer poder actuar en un lloc que respira poesia per tots quatre cantons i on personalment hi he viscut vetllades poètiques memorables.

Vam posar en pràctica alguns dels petits canvis d'estructura que ens havíem proposat per veure què tal. Creiem que l'espectacle guanya en ritme. Seguirem treballant, però. No ens adormirem en els llorers.

Com sempre, el millor de tot, poder aixecar la vista del paper i poder anar resseguint amb la veu, tot de cares amigues lliurades a escoltar, a sentir, amb tu. Així escrit sembla molt fàcil, però no ho és. Sentir-te acompanyat, amb tot d'ulls que et donen la mà, és un d'aquells privilegis que et renta de l'ànima totes les malures i sí a més a la gent l'atrapes, feina doble aconseguida.

Moltíssimes gràcies a tots els que vau venir. Us mantindrem informats de les properes trobades.

Tornem a la càrrega

Després d'uns mesos d'aturada, tornem a la rutina dels assajos. Hem llaurat de nou l'espectacle per tal de no donar res per bo ni per sabut. Hem fet nostres alguns dels comentaris crítics que ens heu anat fent.

Hem afegit més música i més poemes i com sempre, el talent del Nadim, ha possibilitat que les coses fossin molt fàcils. Hi ha una màgia estranya en el moment en que el Nadim toca per primera vegada la música composada pel poema. Un bellíssim vestit fet a mida. Després la veu que de mica en mica s'ha d'anar acoblant com un guant. "Aquí potser més lent". "Aquesta pausa millor allargar-la una mica més...".

Sentir que Amb les ungles enceses de la nit no és un projecte tancat sinó que és ben viu i s'alimenta del que la vida ens va deixant en forma de poemes i de música. No hauria de ser de cap altra manera.

Mentre esperem tancar més actuacions, de moment ja us podem anunciar que el dijous dia 19 de maig serem a l'Horiginal de Barcelona per tornar a mostrar-vos una mica del que som. No cal dir que poder actuar en un lloc com l'Horiginal ens fa molta i molta il·lusió.

Ens agradaria molt poder-vos-hi veure!

Alhora, ens plau presentar aquest bloc on trobareu tot el que fa referència a l'espectacle. Ens agradaria molt que el donéssiu a conèixer i us el féssiu vostre.

Al Harlem Jazz Club de Barcelona

Continuem el nostre periple mostrant un grapat de poemes acompanyats d'una guitarra. Divendres passat, dia 26, actuàrem al Harlem Jazz Club de Barcelona. Tot un luxe i tot un repte.

Els incondicionals arribaren puntuals. Ocuparen les taules i es refugiaren rere les cerveses, rere el fum dels cigarrets. En un lloc com el Harlem, el pòsit de les nits del jazz i d'altres músiques, és un greix invisible que predisposa a deixar-se anar, a diluir-se en l'obscuritat sent només un grapat d'orelles àvides per commoure's pel que calgui. D'aquí el repte. D'aquí el luxe.

Portàvem a la maleta l'escalf més educat, més distanciat, si es vol, de l'actuació del teatre el Magatzem. Sabíem que havia rutllat, les felicitacions de després ens ho demostraren, però ens calien les veus expertes dels qui no podem enganyar. I em penso que fins i tot aquests gaudiren amb nosaltres.

Fluiren les paraules, fluiren les cordes de la guitarra. No hem inventat res. Uns quants poemes que cada vegada que dic, m'afirmen més en el que sóc i en el que tinc. Poemes que acompanyem amb els dels mestres: Gabriel Ferrater i Ovidi Montllor.

Se'ls va fer curt, ens van dir. Millor quedar amb gana que no pas embafar. No ens van deixar marxer de sota les llums i aquest és el millor símptoma. El millor premi. Mai una actuació és igual que una altra, mai. Però jo estic content que persones que, com els poemes, em fan, em diguessin que sí, que endavant, que val la pena que això no pari.

De moment hi ha dos o tres actuacions més per confirmar. Estem contents i satisfets. Toquem de peus a terra, però. Gràcies, de cor, a tos els que vau recollir tot el que vam llençar-vos. I com sempre, envejar a tots els qui no vau venir. Perquè així tindrem a la reserva molts de mots per deixar-vos. Molts de mots per recollir convertits en vostres, ja.

Afortunats

Fa molts anys que volia dir els meus versos en públic. Bastir un espectacle que sense desvirtuar l'essència dels poemes, aquests volessin amb ales noves, amb una inèrcia del tot renovada.

Volia afegir-hi música, però sense desviar-me del que deia més amunt.

Vaig trobar el Nadim. Ens vam entendre des del primer moment. Em va deixar, des de les cordes de la seva guitarra, un grapat de música. Quatre repunts i els poemes hi van entrar com un guant.

Ahir, a Tarragona, ho vam ensenyar per primera vegada. Vam gaudir com dos nens amb sabates noves. Tota la feina de sastreria prèvia, ha donat el seu fruit. Les pors que teníem: aquell poema vols dir que...; aquell acord, segur que no... s'esvaïren amb l'aplaudiment final del públic. Tenim espectacle. S'ha tancat el cercle.

Avui, de depressió post-part ni parlar-ne. M'he llevat amb un somriure als llavis una mica així com d'imbecil malgrat que per culpa de l'excitació, no hagi dormit gaire. Avui em sento afortunat de poder viure coses com la d'anit. Avui em sento afortunat, sí. I vull dir-ho paladejant cada lletra: a-f-o-r-t-u-n-a-t. Gràcies a tots els que vau venir!

Actuació a Tarragona

Fa anys que pensem que la poesia ha de sortir dels llibres i volar.

La poesia, si està ben escrita, s'ha de llegir o te l'han de llegir en veu alta.

No falla, un poema és poema si llegint-te'l, llegint-lo als altres, funciona i emociona i sap encendre els ulls dels neòfits i dels que ja en saben de navegar entre estrofes i cesures.

És per això que vaig enredar al Nadim Majure, guitarrista que un dia em tornà convertits en precioses cançons un grapat de poemes meus, per acompanyar-me en una nova aventura poètica.

Es tracta d'un petit espectacle que em titulat Amb les ungles enceses de la nit i que és deutor d'un seguit de poemes que vaig gravar fa uns anys amb música d'altri.

El proper dijous dia 4 de novembre del 2010 a les 20:00h al teatre El Magatzem (C. Reding, 14) de Tarragona, dins de la Tardor Literària de la ciutat, començarem a ensenyar-ho.

Pels qui Tarragona els quedi massa lluny, tindran una nova oportunitat el divendres dia 26 de novembre del 2010 a les 20:30 al Harlem Jazz Club (C. Comtessa de Sobradiel, 8) de Barcelona.
Ens plauria tant poder comptar amb la vostra presència...!